Html.Raw(tbTexte.getText(171,1))


Oliver Oppitz
50 agn de Autonomia
SVP LADINA |
20.01.2022
2022-01-20
50 agn de Autonomia
Nosta autonomia é gnüda arjunta cun l’impëgn de tröpes ëres y ëi, danter chi ch’i recordun dantadöt Silvius Magnago, a chi ch’al ti va porchël reconescënza y respet. L’autonomia de Südtirol vëgn de fat conscidrada n ejëmpl positif por tröpes mendranzes linguistiches y culturales. Le Statut d’autonomia rapresentëia na basa iuridica solida y de gran importanza por la suraviënza, la conservaziun y le svilup linguistich y cultural di grups linguistics ladin y todësch. L’obietif che la Südtiroler Volkspartei ó arjunje é che Südtirol ciàfes tres de plü competënzes por podëi insciö slarié fora l’autonomia.
Por le vizepresidënt ladin Daniel Alfreider é le Secunt Statut d’Autonomia la basa por la convivënza pazifica di trëi grups linguistics dla Provinzia. “Chisc traverc arjunc y i dërc reconesciüs ala jënt ladina dess ester na motivaziun por crësce ciamó deplü sciöche comunité, na sbürla da tigní adöm y jí tla medema direziun, por vire fora deplëgn nosta identité, de chëra che i podun y i messun ester braui”, dij Alfreider.
Ara nen va porchël nia ma de conservé ci che é gnü arjunt cina sëgn, mo de lauré inant cun consecuënza y armonia danter i grups linguistics de Südtirol por arjunje n „plü“ de autonomia.
Nosta autonomia é gnüda arjunta cun l’impëgn de tröpes ëres y ëi, danter chi ch’i recordun dantadöt Silvius Magnago, a chi ch’al ti va porchël reconescënza y respet. L’autonomia de Südtirol vëgn de fat conscidrada n ejëmpl positif por tröpes mendranzes linguistiches y culturales. Le Statut d’autonomia rapresentëia na basa iuridica solida y de gran importanza por la suraviënza, la conservaziun y le svilup linguistich y cultural di grups linguistics ladin y todësch. L’obietif che la Südtiroler Volkspartei ó arjunje é che Südtirol ciàfes tres de plü competënzes por podëi insciö slarié fora l’autonomia.
Por le vizepresidënt ladin Daniel Alfreider é le Secunt Statut d’Autonomia la basa por la convivënza pazifica di trëi grups linguistics dla Provinzia. “Chisc traverc arjunc y i dërc reconesciüs ala jënt ladina dess ester na motivaziun por crësce ciamó deplü sciöche comunité, na sbürla da tigní adöm y jí tla medema direziun, por vire fora deplëgn nosta identité, de chëra che i podun y i messun ester braui”, dij Alfreider.
Ara nen va porchël nia ma de conservé ci che é gnü arjunt cina sëgn, mo de lauré inant cun consecuënza y armonia danter i grups linguistics de Südtirol por arjunje n „plü“ de autonomia.
letzte News
Erhöhung des monatlichen Pflegegeldes der 1. Stufe ab 1. Jänner 2025
SVP Senioren |
18.02.2025
Instrumentalisierung der Erinnerung: Die Soziale Mitte der SVP übt Kritik an Galateos Teilnahme am Fackelumzug mit CasaPound
Die soziale Mitte der SVP |
14.02.2025
SVP-Generation 60+ verärgert! Schluss mit Altersdiskriminierung im Versicherungswesen!
SVP Senioren |
13.02.2025